de setembre 13, 2004

sant amat. pot condicionar la vida d' una persona un nom excessivament passiu? és bona idea posar un nom lul·lià a una criatura?

primer dia de jornada completa en mesos, la migdiada volarà del meu llit, la becaina de sofà serà combatuda amb un te ben verd.per començar canvi d' aparadors, han volat les comunions i bodes per mostrar-nos totalment comercials. guardo en la pell un color migtorrat, m' aniré descolorint. conservo l' esperit lúdic feinejant en texans arremengats i xancles de dues tires que no fa gaire trepitjaven el jockey a la recerca d' una taula - per caritat.

el cap de setmana ha estat nocturn, de la diada ( liada com en deien abans ) ni m' he adonat, la senyera ha quedat plegada al calaix del buffet, em sap greu, mentres rams i actuacions diverses s' escampaven per tot arreu jo em limitava a girar-me , feliçment, en llençols nets acabats d' enllitar. festes d' aniversari en pisos plens d' estrangers, mescla franco argentina i dormida de dotze hores. aixecar-te i tornar a sortir de nit.la rutina del cap de setmana solitari i a la meva manera., en tornar a casa observar horitzons canviant de llums que se' t palplantaven a la cara, edificis nous, el trambaix creuant-te la visió anestesiada pel mal de peus. els aparadors que volen tardor i tu amb tirants i suada.m' agrada anar a dormir quan la ciutat es desvetlla.