Heròdot conta que els perses van saquejar Atenes
i van robar les estàtues de tan belles com eren.
les custodiaren en vergers frondosos als palaus de Sussa
i a Persèpolis, en castells al peu dels Zagres,
en mansions sumptuoses a la riba dels grans rius.

Talment com ells, camines per la ciutat
àvid de trobar la bellesa a què et deus
i fer-la teva: et meravella un rostre, el gest
d' unes mans, la forma entreoberta
d' uns llavis, el llambreig
d' uns ulls, l' amor posssibe, el goig
resposta del desig. I els atresores,
somniats, viscuts, a la memòria.

Sovint t' hi submergeixes com fan els buscadors de perles
al fons il·luminat per l' ïndic, i emergeixes
a les mans plaers o restes de naufragi.
Perquè hi ha records de triomf que veneres
com els antics feien als temples
amb les figures dels déus, i els reses.

A voltes, però, el passat és una pica plena fins a dalt de
plats,
de gots a mig beure i ganivets en punta.
I l' oblit és capriciós: conserva noses i pors,
corca i ensorra aquells moments de joia.
I te' n manquen i vols restituir-los
i surts e casa com un antic guerrer prest al saqueig.
Com un persa.

Manuel Forcano - Com un persa 2001

transcrit mentres buido una coronita amb llimona per fer-ne un futur gerro estret per a un tulipà o un clavell a casa i amb el telenoticies curull de desgràcies fent música de fons. indiferent a la suposada importància del manifest dels imparables ( capelletes pseudotrencadores sempre n' hi hagut ) frueixo dels poemes que m' agraden, ni més ni menys.