d' una vida vista a a episodis, el protagonista en recordarà amb estimació uns minuts que vistos des de fora són ridículs o banals. no cal morir per a que et passi la vida per davant els ulls. la memòria fa males jugades i et retorna escenes viscudes però que en anys t' has afanyat a esborrar amb una goma mental i que pel que es veu no funciona gaire. a la pel·lícula 5x2 recapitulem a l' inrevés asseguts a la butaca en la història d' una parella, de com la fam ens pot fer ser desesperats i desagradables a com poder lluir l' esplendor de la seducció en unes primeres trobades lluminoses. la gràcia de la ficció és saber el final, més d' una vegada gravaríem el que va passar per remirar el que ja no és.podríem entendre perquè fem coses absurdes que amb el pas del temps arriben a tenir sentit, com repetim uns patrons que no copsem i com le rauxes es periodifiquen.això, si no ho arribem a oblidar tot per un cop de sort o de desgràcia.