una coreografia perfecte, per a mi , és la que no et deixa esma ni temps ni ganes per pensar en el mecanisme del moviment que tens davant. que t'hipnotitza." arenal " de nacho duato, fins el 24 al Poliorama, estrenada fa ja disset anys l' havia vista dues vegades i l' efecte és sempre el mateix. la vitalitat acolorida , la inèrcia que sembla tant natural, la música i l' enllaçament de passes populista en grup feliçment ignorant davant el drama de la parca fosca, treient les urpes i presagiant la tristor. pell de gallina i la coberta de Laia al cap, arribo a casa tard, massa tard i remeno, i remeno i trigo però trobo el llibre, demà el rellegiré, ja fa olor de vell i veig que només va costar 150 pessetes... amb el permís d' Espriu ( i ed.62) us regalo l'inici:


"Com que ningú no es va preocupar mai gaire d' ella, havia passat la infantesa deixada a la bona de Déu.Quan encara no tenia dos anys, va estar malalta d'una malaltia estranya que la menà a les portes de la mort.El metge parlà d'alcoholisme, de les lleis de l'herència i dels nervis espatllats, pronuncià amb èmfasi el mot " desconfiança" i deixà la família esbalaïda i plena d'agraït respecte pel seu saber.Després d'aquell pronòstic, pocs creien en les possibilitats de salvació de la petita, però aquesta es va refer i va créixer esprimatxada, rampelluda , esquerpa. Li agradava de passar-se hores i hores de cara al mar, impassible al que la voltava, amb un posat impenetrable, algun cop fatigada, com si hagués fet un gran esforç..."