de nit m'estiro les mànigues
i unto el teclat de confitura
prohibida en dosi taronja amarga,
el darrer- i útil - present.
se'm glaçen les pigues i estarrufo
les pestanyes, tanco els punys
a l'escalf de la darrera migdiada,
tirats pel terra sobre una manta
magenta amb un 30% negre
i un cel ben blau. em recol·loco el barret
fins que em fon la cara. llegiria
però he de quadrar la meva vida.
i anar fent assentaments.
tres quarts d'onze oh yes!
*e*
2 Commentaris:
"e",
maco el poema. I millor el barret que et tapa el rostre. Segueix teclejant amb gust de taronja
M'encanta. Sencillament. Genial!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home