d’abril 29, 2006


d'una ruta allargassada
que troba puntualment
on respostar i seguir el vol.
d' una ruta inabastable
de llac sec a aigüera florida
sense tap.
el que la llum abasta
exhaurint el combustible
dispers, conformant-se
en la contorsió poruga
d'hèlix.el darrer habitant
quinzenal m' ha finiquitat,
sincer, voleiant.

*e*

d’abril 28, 2006

ciudad de marciudad de mar - francoiz breaut

Powered by Castpost

d’abril 26, 2006



una albada a blanes amb permís de bolaño, un tros de cançó de mazoni amb permís de bankrober:

" ...són tants dies llepant les ferides que em vas deixar per tot el cos/són tants dies caminant descalç/sobre petons de sucre i llàgrimes de sal/jo tenia ulls de gat mesquer però els vaig perdre/i ara miri on miri tot ha perdut l' encant/vaig fer el camí al revés per si els trobava/però els ocells s'havien menjat les engrunes que havia deixat..."

d’abril 24, 2006


mare: veus, això és un escriptor?
nen: ahhh
mare: són els que signen llibres

amics lectors poseu-vos a signar a qualsevol racó i ja està.

d’abril 23, 2006

ahir reposant aeroplans va tocar comprar llibres per regalar a gent molt lectora i espero haver-la encertat. em vaig quedar amb " sobre la fotografia" de walter benjamin de quan la cosa era llunyanamnet digital i a cop d' ull vaig marcar aquells llibres que encara la visa pot cremar, el darrer títol de la col·lecció paisajes narrados, el raval literari, un parell de llibres sobre fotografia.... però no, seny i un diumenge laboral, i diferent.

ens trobem, o no a la parada.

salut!!!!

* sr.llibreter motles gràcies pels seus bons desitjos,és vostè insigne exemple d'amistat simètrica, a la vida importa saber amb qui pots comptar.

d’abril 22, 2006


per fer-la més gran, no la parada, la imatge, cliqueu-la.

d’abril 21, 2006


deures:

aixecar-me cansada, fer uns talonaris de lampista, manipular flyers de naturlents, carregar-me l'espatlla de llibres, vigilar si baixen o no les piletes de la central i la documenta, enviar mails publicitaris, dormir a semidispesa a casa una amiga,mirar-me tots els suplements, enviar llibres per correu, contestar mails i fer transferències, imprimir cartells,posar punts de lectura als llibres,trobar-me la nevera buida i els gats enyorats, fer una rentadora de llençols, una hora de natació. anar a buscar canvi al banc, canviar definitivament l' alcohol per la til·la, coordinar signatures, mirar les previsions metereològiques compulsivament, encarregar les roses, esquivar un rei per entregar llibres, tranquilitzar els que em troben a faltar del fotolog, acompanyar a un poeta,fer un encàrrec sorpresa i per descansar anar a un munt de concerts ahir guillamino, avui manzoni a l' auditori " jo tenia ulls de gat mesquer però els vaig perdre..."

i els ulls no sé on els vaig perdre, jo diria que cadascun a una data diferent però ahir amb el que em queda de vista m'adonava que he entrat per la porta del darrera i sense demanar permís a una olla de grills amb rima o guitarra que , a part, d'endogàmica, és distreta i que gràcies a patacades ara ja sé observar sense perdre l'equilibri ni els sentits.el poc que em resta, d'equilibri, vull dir.

d’abril 20, 2006



sí, plovisqueja.
retruny la guillotina
escapçant xarxes
de trimestres.m'escaldo
en cafè molt negre,
la ganyota es difumina
teclejant unes lletres.

caducant.

*e*

d’abril 19, 2006


de labreu edicions el dos mil sis en direm editorial alada, crec.

alat -ada


[de ala¹]

adj 1 Proveït d'una ala o d'ales.

2 CINEG Ferit de l'ala.

3 HERÀLD Dit dels objectes que tenen ales sense ésser propi de la seva natura el fet de tenir-ne, i dels ocells amb les ales d'un esmalt diferent del del cos.

d’abril 17, 2006


superfície pentinada per un munt de soles i el vent. sorral a la lluna plena i vesprada a cala banys. acostar-se a la llar de foc remenant un suc massa embafós on sura una frase malèvola, o dos.

d’abril 13, 2006




" A la mañana siguiente lo primero que hice fue recordar el sueño.Me pareció triste.Luego pensé en ese " ataque al corazón" de 1971 en un hotel parisino.Esa era la cultura de nuestra época: Morrisson y los demás cardíacos. Y Joyce. Era difícil pensar en dos historias más opuestas.La mierda y la ciencia-ficción.Siempre van juntas. Ay, era un sentimental, no había nada que hacerle. Jamás debi amar ninguna estatua, ningún mito. Para qué coño servían, me pregunté mientras daba un mordisco a mi tostada; por ejemplo, ahora: tenía un montón de problemas y ellos no iban a solucionarme ninguno. Bueno, tampoco debería tomarlo así, la realidad estaba en función. ¿ No me gustaba leer o escuchar música? Ahí debía terminar el asunto.Lo malo es que no terminaba ahí...."

Consejos de un discípulo de Morrison a un fanátco de Joyce

Roberto Bolaño & A.G.Porta

d’abril 06, 2006


i dic jo que no és meva
la culpa de no poder
estimar-te, si tinc les neurones
ocupades, l'ànima cansada
i el cos escaldat. cap
vol em surt
encara que el cel s'enrogi
dins un marc incomparable
i soni "tokio m'és igual".
dormiré sobre una manta
envoltada de cors que no vull.

*e*

d’abril 05, 2006



si em preguntes com està l'aeroplà? conjugant l'enquadernar

enquadernar
conjugació


[1653; de quadern]

v tr GRÀF Enganxar dues làmines de cartó l'una davant i l'altra darrere el bloc format ajuntant i cosint els diferents plecs d'un llibre i cobrir les dues làmines del llom amb un tros de cuir, pell, etc.

d’abril 03, 2006


" De la biblioteca de su abuelo, cogió una enciclopedia del siglo pasado.Allí uno encontraba nombres fastamagóricos que presagiaban ásperos destinos. Lucette los anotaba concienzudamente en trozos de papel que a veces extraviaba.Más tarde, alguien descubría, aquí y allá, un arrugado jirón sobre el que estaba escrito "Eluthére" o "Lutergarde", y nadie comprendía el sentido de aquellos exquisitos cadáveres."

Diccionario de nombres propios - Amélie Nothomb

d’abril 02, 2006


corrua


[1803; d'origen incert, probable alteració del mot pirinenc carrua]

f 1 Munió de persones, d'animals o de vehicles que avancen els uns darrere els altres formant una llarga filera. Una corrua de formigues. Una corrua de cotxes.

2 en corrua (o corrua feta, o a corrua feta) Formant filera. Els ciclistes anaven en corrua.

cor_ru_a.