l'imagino sols per plaer.
té allò: un punt de noia.
sembla que porti gofrada
una piga al bell mig del clatell.
a l' incisiu, que atia tipografies,
només per passar l' estona
l'esperonaríem bufant-li a la cara
una dosi perfumada de pólvores lluents.
sols per plaer.

tac.jpg 

a ella li rajava el cos
i no trobàvem on evaquar.
ahir hi havia
cranis buidats
a cop d'aspirar
sobre el capó
dels vostres pares.
arrepenjada a l'heura
un cupidell em pica
l' ullet, serè.

*e*

escenari: la sala porxada pintadeta de blanc amb bancs sense respatller on atenen als comercials de les editorials.

interlocutors:
X-el comercial abillat amb corbata i americana , una cartera i un catàleg a la mà.
A- la cap de compres de la llibreria.

A: què m' ofereixes? que sàpigues que estem desbordats.

X: Tom Sharpe, la darrera.

A: posa vint exemplars.

X: també... (fullejant el catàleg on per plana hi ha uns vuit títols i una reprodució de la coberta en una mida 50x50 mm., amb el títol i el nom de l'autor)hi ha aquests - i li venta la cara amb el catàleg.

A: i aquest llibre de què tracta? ( aturant amb el dit la plana ) no conec l' autor..

X: ni idea, aquest és el disseny de la coberta, no en sé res més.

A: doncs si no en saps res millor passem no?

X: sí, hahaha

i mentres l' autor desconegut , que poder treu la seva primera novel·la , amb un coneixement i recolzament així d' impressionant de la distribuïdora, intenta trobar un lloc a una lleixa de llibreria , que tingui sort.

llegir a tolstói en una edició de Cuadernos del Acantilado s' està convertint en una aventura apassionant. en fer l' alçada del llibre van intercalar el que hauria de ser el quart plec al lloc del segon, i per ordre i gràcia d' unes piles de plecs mal disposades passem de la plan 32 a la 105, i després de la 136 a la 65, i quan ja t'havies oblidat tornes a la plana 105. una novel·leta sobre el que ara en diríem violència domèstica s' ha convertit en un trencaclosques i uns salts en el temps divins. he jugat a llegir-la segons l' ordre que imposa el nou editor i m' ha vingut al cap tarantino, gairebé un monòleg contant un assassinat , ens falta una maleta plena de dòlars, no, més aviat de vodka.

un paràgraf revelador:

"... Lo mismo ocurre con la emancipación de la mujer. Lo que pasa es que la esclavitud de las mujeres sólo se debe al hecho de que la gente desea y considera muy bueno usarlas como instrumento de placer. Pero he aquí que liberan las mujeres, les conceden todo tipo de derechos, iguales que los de los hombres, pero siguen mirándolas como un instrumento del placer; así se educan de pequñas y así se lo inculca la opinión pública. De manera que siguen siendo una criatura humillada, una esclava pervertida , y el hombre sigue siendo el mismo amo pervertido...."

dues dedicatòries fetes ahir nit a dues mestres:



no fa tant jo era
molt com tu.
si t'arrenquen un pessic
de misèria, la crosta
canvia, s'ablaneix
i la vida es regira
no se sap mai, és
la meravella de la incertesa.
che será, será.




coixejant faig aigües
les recullo en poemes
i fotografies que omplen cubells,
trasvasso líquids
i si s'evaporen, l'aroma
i el pòsit solen ser eloqüents.

d' una vida vista a a episodis, el protagonista en recordarà amb estimació uns minuts que vistos des de fora són ridículs o banals. no cal morir per a que et passi la vida per davant els ulls. la memòria fa males jugades i et retorna escenes viscudes però que en anys t' has afanyat a esborrar amb una goma mental i que pel que es veu no funciona gaire. a la pel·lícula 5x2 recapitulem a l' inrevés asseguts a la butaca en la història d' una parella, de com la fam ens pot fer ser desesperats i desagradables a com poder lluir l' esplendor de la seducció en unes primeres trobades lluminoses. la gràcia de la ficció és saber el final, més d' una vegada gravaríem el que va passar per remirar el que ja no és.podríem entendre perquè fem coses absurdes que amb el pas del temps arriben a tenir sentit, com repetim uns patrons que no copsem i com le rauxes es periodifiquen.això, si no ho arribem a oblidar tot per un cop de sort o de desgràcia.