d’abril 09, 2005

dues dedicatòries fetes ahir nit a dues mestres:



no fa tant jo era
molt com tu.
si t'arrenquen un pessic
de misèria, la crosta
canvia, s'ablaneix
i la vida es regira
no se sap mai, és
la meravella de la incertesa.
che será, será.




coixejant faig aigües
les recullo en poemes
i fotografies que omplen cubells,
trasvasso líquids
i si s'evaporen, l'aroma
i el pòsit solen ser eloqüents.