d’abril 19, 2005

escenari: la sala porxada pintadeta de blanc amb bancs sense respatller on atenen als comercials de les editorials.

interlocutors:
X-el comercial abillat amb corbata i americana , una cartera i un catàleg a la mà.
A- la cap de compres de la llibreria.

A: què m' ofereixes? que sàpigues que estem desbordats.

X: Tom Sharpe, la darrera.

A: posa vint exemplars.

X: també... (fullejant el catàleg on per plana hi ha uns vuit títols i una reprodució de la coberta en una mida 50x50 mm., amb el títol i el nom de l'autor)hi ha aquests - i li venta la cara amb el catàleg.

A: i aquest llibre de què tracta? ( aturant amb el dit la plana ) no conec l' autor..

X: ni idea, aquest és el disseny de la coberta, no en sé res més.

A: doncs si no en saps res millor passem no?

X: sí, hahaha

i mentres l' autor desconegut , que poder treu la seva primera novel·la , amb un coneixement i recolzament així d' impressionant de la distribuïdora, intenta trobar un lloc a una lleixa de llibreria , que tingui sort.

2 Commentaris:

Anonymous Anònim said...

Hola E. Ja me n'havies parlat d'aquesta "anècdota lamentable, però ara, al llegir-la, reconec que m'escama d'allò més.

L'altre dia, sense voler, vam descobrir una cosa similar a l'editorial; el nostre distribuidor d'una determinada zona, simplement, no ens distribuïa. Toca't els ous.

salut!

1:24 p. m.  
Blogger subal said...

Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

4:06 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home