ferm.jpg 


sota la foto vella d' un gos mort fa anys, en ferm i davant una llar de foc on cremava alzina i fusta d' un taller mecànic proper, en quim s' acomiadava de mi asseguts tots dos a l' escó. que el mal el desfà, els metges el potinegen i el burxen i ja ho han fet tres vegades que n' està tip i que aquest serà el darrer hivern.el suro crepitant com artells de jove o de vell. que ja no li cal viure, ho deia rient - què collons ! i que la conxita l'espera al cel i que vuitant-dos anys ja són prou i que no sap com faran per baixar el fèretre per les escales que porten al portal del vell hostal de sant aniol de finestres. em va fer agafar paper i llapis i em dictà un poema en honor a la seva dona que el va deixar l' estiu passat. remenant les brases, un fart de riure recordant com m'agradava disfressar-me i les trampes dels carboners, els darrers, quan m' ensenyaven a jugar a cartes amb el porró de vi negre sobre l´hulé de la taula més llarga de la casa. aquest any la ratafia els ha sortit molt més forta en confondre l' anís amb un orujo, allò que tot són líquids transparents.