de juliol 26, 2005




conec un camí que mena
a un paisatge rocós
on els espasmes són salats,
on el tombar-se clivella
i el trespol fa un baf com de forn.
allà la bellesa ve de l' exterior
i l'autodivinització és una suite
moridora i somalla. el crit
cap a la Mola, la regata saciadora
més constant. avanço, inexorablement,
cap a la petrificació.

3 Commentaris:

Blogger The Machavellian said...

I like the scenery, where is it

2:51 p. m.  
Blogger thecoolestblog said...

Cool blog and cool message

7:54 p. m.  
Blogger Xavi Simó said...

"Cuando calienta el soooooool, aquí en la plaaaaaya..." Uf, af, I need holidays...
Escolta, ens hauràs de desvelar on dimonis cau aquesta platja tan "estupenda".

Bones vacances! :-)

6:17 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home