conec un camí que mena
a un paisatge rocós
on els espasmes són salats,
on el tombar-se clivella
i el trespol fa un baf com de forn.
allà la bellesa ve de l' exterior
i l'autodivinització és una suite
moridora i somalla. el crit
cap a la Mola, la regata saciadora
més constant. avanço, inexorablement,
cap a la petrificació.
0 Commentaris:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home