jocs de paraules, descalçant-me
sota una tauleta de marbre.
fent dissabte de la gens casual
distància entre una dona i un home,
mirar de cua d' ull no sigui ens
veiessin en una abraçada pública,
i cada vegada pujar menys junts
impassiblement. ulls
que s' observen i pensen
en delícies llunyanes
que els han decepcionat.
el desig massa raonat mossegant-se
un lligam tibant, de bruna palla.
defallir amb uns passos
més lluny de qualsevol miratge.

obviant la meva memòria que el noi
del recollit punxegut el coneixia,
per si em quedava poc clar, el passat
me' l trobo servit amb ganes, dos nits aprés
i ens saludem ara ja sabem per què.
el preludi a una barra, entre tapa i tapa,
vaig començar els deures i ningú ha trucat
a la porta. com mai hi sóc...

*e*