de setembre 29, 2004

un fragment:

Perquè hi ha vides que es torcen? Perquè hi ha vides lineals? Perquè hi ha vides que es redrecen? Perquè hi ha vides múltiples i vides simples, o vides senzilles i honestes, i vides teatrals i falses, o vides laberíntiques, o vides curtes i vides llargues? I per què les vides curtes transmeten la sensació d’haver viscut amb pressa, com si ja sabessin que seran vides curtes, i en canvi les vides llargues fan l’efecte de disposar de tot el temps del món, i al final fins i tot semblen com desaprofitades, com si s’haguessin estat sempre refiant de ser molt més llargues del que al capdavall acaben sent? Vides de llebrers i vides de tortugues, per dir-ho així, car al final, tard o d’hora, van totes al mateix lloc, al punt en què s’acaben. S’acaben? Això és una manera de parlar. Tot és una manera de parlar. Estar viu o estar mort també són maneres de parlar. Estic viu o mort, jo? Estan vius o morts els que em rodegen?


J. Ibáñez Fanés
Una Vida al Carrer

de setembre 23, 2004



per reposar forçes, de matinada i piló fent tauleta per a copa, i tan frescos! bona mercè!
ai els petits errors que ens fan anar de corcoll!

l' ensopegada en una caminar segur, l' excés de ceba en un sofregit, la paraula inadequada en una conversa important, la mirada indiscreta que ofèn a algú, la lletra interferint en un mot, la roba interior al congelador per presses en buidar el cistell,la sabata que et compres massa estreta, l' enganxada a la mitja, la trucada perduda que no vem agafar, l' esberla en un gerro que vas mirant com creix i no arregles,el dominical deixat al seient del tren, entrar a la pel·lícula equivocada en una multisala i morir-te de por sense voler, mesclar el líquid de l' ampolla de l' altre amb el del teu got, la cosa de la llista de la compra que sempre et deixes, l' endoll que preveies i no és el que necessitaves, la sal al cafè amb llet, la crítica a l' esquena, la mentida decorativa que et fa quedar malament, la samarreta vermella dins la bugada blanca que no saps com hi va anar a parar, el repèl que no t' hauries d' haver mossegat.

per sort hi ha grans encerts, això ho comentaré un altre dia. em caldrà més estona com a llevataps de la ment.

de setembre 20, 2004

no, no és l'anunci del seat ibiza, són un parell encaminant-se cap el primavera sound


tot el dia davant pantalles vaig a estirar les cames

els blogspost , les planes per a fotografies i tota mena d'exhibicions internàutiques crec que són símptoma d'una necessitat d'exteriorització vital mundial.moltes planess es fan sense pensar en la interactivitat ni el possible públic, una deixalla mental que en algun lloc hem de dipositar. d'altres van de conselleres culturals i justicíeres , la meva en cap cas pretén ser-ho.estem multicomunicats en mòbils, càmeres digitals, ipods, la xarxa... coneixes gent d'una manera molt diferent a com ho solíem fer no fa tants anys ( deu?). els valors canviaran, llegir, tafanejar en una imatge desconeguda per trobar-te pel carrer o en un lloc que solies anar gent que téns al favorits del teu ordinador de casa i miraves anònimament sense ser-ne conscient. que t'anomenin per una frase o un nick és estrany, i quan és qui cal és un plaer.

2a part del poder de la paraula: a un amic li vaig anomenar una plana amb fotografies d' una noia valenciana que semblava molt interessant , poques hores després entra a un local de madrid i qui hi estava ballant? ella. doncs això que avui per si em funciona escric un desig : a tu que em llegeixes i a la sotasignant que ens sigui feliç la setmana, o la mesada...

de setembre 19, 2004

citant a cartier-bresson:

" es muy peligroso trabajar con escritores: necesitan tres horas cuando un fotógrafo necesita tres segundos... eso es la fotografía, una serie de coincidencias maravillosas que hay que aprovechar..."

de setembre 17, 2004

uma del raval ( c/joaquim costa )


petit link per promocionar l' H original i per què no? la meva expo:

http://www.vilaweb.com/elpunt/noticies/noticia-906884.html

de setembre 16, 2004

diu en moratinos que parlo catalàbarravalencià, el senyor s' equivoca, com sóc del baix llobregat parlo catanyol, no sé si em donaran permís...

de setembre 14, 2004

hi sou tots convidats:

a l' H original, c/ferlandina,29

demà a les nou del vespre recital




vespre port.jpg

merci sr.vilaseca


un fart de ploure m'ha despertat dues hores abans de l' hora convinguda amb la meva rutina laboral i el despertador. m' he assegut a la terrassa amb un te ben calent a les mans a mirar l' espectacle dels llampecs i eixordar-me amb una tronada important, estremia la pell tot plegat. sirenes de fons, suposo que alguna planta baixa inundada. sortir al carrer serà una mica més difícil, ja no tinc edat per xipollejar per voreres relliscoses. des que vaig penjar el "ruixat" a la plana no ha parat de ploure, provaré amb una posta de sol ben càlida a veure si funciona. això em remet al poder premonitori de la paraula, em semblava una tonteria fins no fa gaire, m' hi vaig fixar en escriure un text sobre el dolor dansant i pocs dies després em vaig trencar el bessó, el darrer exemple va ser fixar-me en la planta de thiago motta el passat dissabte a una barra de bar a gràcia i comentar amb un amic, ara que m' hi fixo i sense ser mal averany aquest noi poder es lesiona només mirar-te' l de dalt a baix, dit i fet, ruptura lligament creuat i sis mesos esgavellat.sorry, noi.

dues queixes: que Fum d' estampa i Postres de músic s' hagin evaporat de la programació radiofònica.

de setembre 13, 2004

sant amat. pot condicionar la vida d' una persona un nom excessivament passiu? és bona idea posar un nom lul·lià a una criatura?

primer dia de jornada completa en mesos, la migdiada volarà del meu llit, la becaina de sofà serà combatuda amb un te ben verd.per començar canvi d' aparadors, han volat les comunions i bodes per mostrar-nos totalment comercials. guardo en la pell un color migtorrat, m' aniré descolorint. conservo l' esperit lúdic feinejant en texans arremengats i xancles de dues tires que no fa gaire trepitjaven el jockey a la recerca d' una taula - per caritat.

el cap de setmana ha estat nocturn, de la diada ( liada com en deien abans ) ni m' he adonat, la senyera ha quedat plegada al calaix del buffet, em sap greu, mentres rams i actuacions diverses s' escampaven per tot arreu jo em limitava a girar-me , feliçment, en llençols nets acabats d' enllitar. festes d' aniversari en pisos plens d' estrangers, mescla franco argentina i dormida de dotze hores. aixecar-te i tornar a sortir de nit.la rutina del cap de setmana solitari i a la meva manera., en tornar a casa observar horitzons canviant de llums que se' t palplantaven a la cara, edificis nous, el trambaix creuant-te la visió anestesiada pel mal de peus. els aparadors que volen tardor i tu amb tirants i suada.m' agrada anar a dormir quan la ciutat es desvetlla.

de setembre 09, 2004

Heròdot conta que els perses van saquejar Atenes
i van robar les estàtues de tan belles com eren.
les custodiaren en vergers frondosos als palaus de Sussa
i a Persèpolis, en castells al peu dels Zagres,
en mansions sumptuoses a la riba dels grans rius.

Talment com ells, camines per la ciutat
àvid de trobar la bellesa a què et deus
i fer-la teva: et meravella un rostre, el gest
d' unes mans, la forma entreoberta
d' uns llavis, el llambreig
d' uns ulls, l' amor posssibe, el goig
resposta del desig. I els atresores,
somniats, viscuts, a la memòria.

Sovint t' hi submergeixes com fan els buscadors de perles
al fons il·luminat per l' ïndic, i emergeixes
a les mans plaers o restes de naufragi.
Perquè hi ha records de triomf que veneres
com els antics feien als temples
amb les figures dels déus, i els reses.

A voltes, però, el passat és una pica plena fins a dalt de
plats,
de gots a mig beure i ganivets en punta.
I l' oblit és capriciós: conserva noses i pors,
corca i ensorra aquells moments de joia.
I te' n manquen i vols restituir-los
i surts e casa com un antic guerrer prest al saqueig.
Com un persa.

Manuel Forcano - Com un persa 2001

transcrit mentres buido una coronita amb llimona per fer-ne un futur gerro estret per a un tulipà o un clavell a casa i amb el telenoticies curull de desgràcies fent música de fons. indiferent a la suposada importància del manifest dels imparables ( capelletes pseudotrencadores sempre n' hi hagut ) frueixo dels poemes que m' agraden, ni més ni menys.

de setembre 08, 2004

és la setmana de la moda a barcelona, el casting i la repercussió a la premsa internacional seran mínims, no és el mateix que passegi el més simple conjuntet de cotó kate moss que arantxa santamaria.cues per acreditar-se confiant en ser a la llista de premsa o de convidats.els teixits similars que es repeteixen en diversos dissenyadors. els bikinis tan petits. models en texans que fan cua per pixar. laura ponte i els seus problemes de visió, tement que arriba ja el final del terra. josep font hipnotitzant amb les seves nines sortides d' un conte de terror.costureres fent hores extres, periodistes lluitant per un lloc a les primeres files, la tercera la millor - per alçada dóna visibilitat - coolhunters a la recerca de tendències que no siguin còpia del que va fer mcqueen o chesquieres fa dos anys.les models veteranes de reüll miren a les jovenetes que per sort encara no saben controlar el tremolor del turmell.llibres de premsa plagiats directament al diari el dia després, fil per randa. estilistes intentaran que les mateixes cares i cabells llueixin diferents a cada desfilada.hugo camera treballant sempre centrat sense moure el trípode i amb el millor equip informàtic que permet la professionalitat d' un ex noi armani. l' espectacle començarà tard perquè u polític arriba tard i ha de ser a la front row.modistes maleïnt les sabates perdudes improvisant una caminada descalça. els famosets televisius fent declaracions estúpides , i els caducats mirant amb enveja com són cercats per la càmera. actrius de teatre isolades, bones clientes que la genteta ignora.invitacions per a festes que cada any són iguals. els fotògrafs tirats pel terra fa hores només poden passejar pel recinte poca estona , no sigui és perdés el privilegi d' una bona situació en la seva càmera. noies precioses pul·lulen molt arreglades esperant ser descobertes. paco caro esvalotat controlant on seuen els convidats.senyores granadetes que no comprenen les tendències i enyoren la modista de fa vint anys. playboys de bagatel·la. i si téns set només ampolletes de moet per estar ben borratxa cap a les set del vespre. per primera vegada en vuit anys em perdré l' espectacle, he canviat una mica les meves prioritats, que tinguin sort.

de setembre 05, 2004

pot passar que vagis a treballar i tot sigui com cada dia, rutinari. pot passar que truquin a la porta del despatx per dir-te davant la teva expressió atònita que el que et calia t' està passant, que pots seguir endavant i queixar-te de la rutina , tenir un sou mensual i preocupar-te per quin llibre de poesia triar. és molt senzill i poder no ho és tant.
pot arribar a passar que superis la teva por cerval a les alçades i treguis el cap per un precipici que no fa tant et paralitzaria el cos, i ara hi pots córrer, saltar i volar, sorprenent.

el "ruixat" sobre la meva pell a s' estanyol l' ha penjat l' amic portador, portador d' ajudes i amistat.hi ha paraules que se m' enganxen al paladar i el ruixat del passat divendres no me' l va pas treure. hi ha parauleta més sonora? bé, manies meves.dibuixar paraules a la pell - com a pillow book, a papers de colors, mocadors o parets, tacar espais, sempre , és clar.

de setembre 03, 2004

Ruixat