jocs de paraules, descalçant-me
sota una tauleta de marbre.
fent dissabte de la gens casual
distància entre una dona i un home,
mirar de cua d' ull no sigui ens
veiessin en una abraçada pública,
i cada vegada pujar menys junts
impassiblement. ulls
que s' observen i pensen
en delícies llunyanes
que els han decepcionat.
el desig massa raonat mossegant-se
un lligam tibant, de bruna palla.
defallir amb uns passos
més lluny de qualsevol miratge.

obviant la meva memòria que el noi
del recollit punxegut el coneixia,
per si em quedava poc clar, el passat
me' l trobo servit amb ganes, dos nits aprés
i ens saludem ara ja sabem per què.
el preludi a una barra, entre tapa i tapa,
vaig començar els deures i ningú ha trucat
a la porta. com mai hi sóc...

*e*

ahir mentre la voltava, la calor, la parsimònia , la tonteria, la descontextualització, les floretes grolleres d' uns immigrants i el somriure desdentegat de dos vells,em revoltava contra la mandra d' intuir el que no passaria, en fi, mentre em regalimava l' esquena i se'm clavava el sarronet militar fent un gravat entre omòplat i les puntes de la crinera doncs això, vaig topar amb el cartellet de la sala Zèlig al carrer ferlandina, 51 i avui i dissabte a les nou del vespre hi passaran Querelle del fassbinder, crec que hi recalo avui.no feia ni 24 hores que n' havíem parlat, la meva assignatura pendent amb aquesta pel·lícula i el seu fosc univers. el sadisme de la bellesa i com s'hi cau.el fet és que si follés més escriuria menys, per contrapartida a un polvo , per molt delicat i salvatge que sigui, mai el premien.

a la plana de la sala hi trobem:

proyección en RAVAL a las 21:00 horas - consumición 3 €
Querelle
de Fassbinder
"Querelle es el polo de atracción que hechiza, cautiva y enciende los deseos del resto que lo circunda para quedarse con un trozo de su cuerpo. Él lo sabe y este conocimiento configura su comportamiento. Querelle, más que un personaje representa una fuerza, una potencia que se reconoce íntimamente como tal, y que a partir de esto actúa, mata y traiciona. El universo de Querelle se configura a partir de un espacio y un tiempo trastornados, violentados y en tensión permanente... Querelle es el provocador del trastorno en un mundo de por sí trastornado. Su fuerza de implacable destrucción no podrá menos que modificar a las cosas y a los hombres. Nada será igual luego del torbellino de Querelle en el puerto de Brest. Cada uno sentirá sus rastros en el cuerpo y en la memoria. Este último golpe de arte de Fassbinder –tan certero como el último de Pasolini– clausura una obra que, como una triste y bella paradoja, no deja de abrirse tras veinte años: los mismos veinte años que el legado de Fassbinder devora día a día"

conec un camí que mena
a un paisatge rocós
on els espasmes són salats,
on el tombar-se clivella
i el trespol fa un baf com de forn.
allà la bellesa ve de l' exterior
i l'autodivinització és una suite
moridora i somalla. el crit
cap a la Mola, la regata saciadora
més constant. avanço, inexorablement,
cap a la petrificació.

una coreografia perfecte, per a mi , és la que no et deixa esma ni temps ni ganes per pensar en el mecanisme del moviment que tens davant. que t'hipnotitza." arenal " de nacho duato, fins el 24 al Poliorama, estrenada fa ja disset anys l' havia vista dues vegades i l' efecte és sempre el mateix. la vitalitat acolorida , la inèrcia que sembla tant natural, la música i l' enllaçament de passes populista en grup feliçment ignorant davant el drama de la parca fosca, treient les urpes i presagiant la tristor. pell de gallina i la coberta de Laia al cap, arribo a casa tard, massa tard i remeno, i remeno i trigo però trobo el llibre, demà el rellegiré, ja fa olor de vell i veig que només va costar 150 pessetes... amb el permís d' Espriu ( i ed.62) us regalo l'inici:


"Com que ningú no es va preocupar mai gaire d' ella, havia passat la infantesa deixada a la bona de Déu.Quan encara no tenia dos anys, va estar malalta d'una malaltia estranya que la menà a les portes de la mort.El metge parlà d'alcoholisme, de les lleis de l'herència i dels nervis espatllats, pronuncià amb èmfasi el mot " desconfiança" i deixà la família esbalaïda i plena d'agraït respecte pel seu saber.Després d'aquell pronòstic, pocs creien en les possibilitats de salvació de la petita, però aquesta es va refer i va créixer esprimatxada, rampelluda , esquerpa. Li agradava de passar-se hores i hores de cara al mar, impassible al que la voltava, amb un posat impenetrable, algun cop fatigada, com si hagués fet un gran esforç..."

i en aquesta mena d'atac nostàlgic d'estiu les imatges van per onades, ampliació d'ahir: escuar sargantanes, collir móres per a fer-ne pastís, saltar tanques, les biclicetes BH, fer tendes de campanya amb les tovalloles, fer garlandes i corones amb fonoll i girasols, gravar les inicials del noi que t'agradava a un arbre, tot un estiu anant d'amagat a observar la putrefacció d' un gos mort, els patins de quatre rodes, caniques transparents, seure a una cruïlla a veure si hi havia cap topada de cotxes, els tirants de ganxet dels vestits que em feia ma mare que sempre es trencaven, els gats adoptats, enfits de figues, fer eco al fons d' un pou sec, remenar fotografies velles, disfressar-se amb la roba dels grans, punxar-se amb garotes, les dunes incontrolades, quan les espelmes només s'encenien si saltaven els ploms, camins de terra amb llum de lots

i per col·lofó una mica de biel mesquida

"...crida que un dia tindrà seixanta anys com ara ha passat un estiu..."

sóc d'una època que les cremes solars eren de pastanaga i només pretenien torrar, del castell de peretallada desmanegat i sense ser hotel de luxe, de venedors ambulants de cocos i walkmans on sonaven els dire straits, en la qual la llengua materna era gairebé el francès, dels dos cavalls dels hippies a l'aire lliure, les dones portaven gorros de plàstic plens de flors en relleu per tirar-se a l'aigua i no mullar-se el crepat, dalí es passejava en barca i corrien tota mena de fantasies sobre el que feia i deixava de fer, els tocats de la tramuntana apallissaven la dona sense cap pega legal , els nois portaven banyadorets de tovallola en colors pastel amb una ratlleta blanca lateral, i el tabac de liar només era tabac, existia el frigo dedo i ens el dosificaven als diumenges, quan les colxonetes eren d' una tela motl pesant blaugrana, la missa era de les poques coses en català i tenia de feligreses a àvies amb mantellina i sueques amb la cama a l'aire, els cambrers eren d'alacant o d'andalusia i al segon estiu t'entenien el català i al tercer el xapurrejaven, dels dies on la carta te la cantaven, me les mirava i les partides d'escacs i dòmino no les acabava d' entendre, cap zona era peatonal, els mosaics de les ruïnes es trepitjaven i per trucar havies d' anar a recepció. sóc d' una família on el pare es desmaiava cada vegada que una tragèdia grega oferia sang, els cosins es creien que arrassarien al camp nou mentre els grans encara criaven vedells i no tenien ni idea que acabarien muntant una casa rural, entre dones alguns noms s'esmentaven fluixet i a l'eixida per no empastifar la saleta de mals averanys. vaig viure pels pèls els guardia civils vigilant els banys de les biquinaires, el primer topless escandalós de la francesa que cada any portava un noi més jove, les fugides en mobillette de l'anna saltant per la finestra, els nens italians que amagaven granotes a la cuina, la deportació dels patinets pels surfistes, els farts de síndria amb llavor, els tomàquets i les cebes collits calents sota el sol, les llegendes del besavi sobre el montgrí, quan a les medes s'hi anava desorganitzat,i sobretot quan NO HI HAVIA CAP ROTONDA!.

qui vulgui ensumar una mica d'aquell aire: http://www.can-massanes.com

" el que hi ha de més estrany en l' home, és la seva saviesa oculta.en tot el que diu, diu una altra cosa que el que diu; en tot el que llegeix, llegeix una altra cosa que el que llegeix; en tot el que fa, fa una altra cosa que el que fa; i quan prega, fa una altra cosa que la seva pregària. totes les accions, totes les seves paraules, tots el seus pensaments, totes les seves resades, tenen germanes estranyes i lluminoses, les quals mai ha vist, però en les quals pensa sempre..."

maurice maeterlinck

suggeriment: anar a veure "La intrusa" a l' espaibrossa

abans un cafè a la terrasseta del davant , alentir el temps,i, després accelerar la xerrada

l_oraldel_Horiginal.jpg 


l'orla de l' Horiginal, gentilesa del ferrran.

dos poemes per una nit de reinauguració, no han canviat els mots, ha canviat el referent , i la princesa llagrimeja abraçada al fuster:

HEMORRÂGIA

Li lligaves les mans al darrere
amb una corda de piano.
Li desbotonaves la brusa,
li treies les faldilles,
li baixaves les calces,
la besaves...

¿per què hi penses tant?



METAMORFOSI

Odies aquest silenci
que et parla de massa coses.
Odies el temps centàurea
que et recorda, constantment,
aquest drama rutinari.
Ja no saps on amagar-te
per fugir de tu mateix.
Amb intensitat odies
el món, tant com la vida:
tots els teus verbs s'han
convertit en serps.

Peter lluitant a la roca de la calavera - toni gol roca

joanariba.jpg 



era allò de formar part d' un ramadet voltant pels patis del cccb, on és la propera actuació? doncs no ho sé, segueix el que tinguis davant.

els brasilers: grupo tápias " la rede ", inici en un gronxament pausat en una hamaca, en un llit suspès entre dues columnes , evocació del repòs adequat per a la xafogor que ens queia a sobre, suau i extrema la noia voltejant i evolucionant des d' un repòs amb mínim moviment a un gronxament accelerat, fer de l' hamaca una liana , un company de ball,un suport, la picor si és al turmell com a ornament i per acabar un noi del públic per a un intent de ball de festa major.

membros cia de dansa "meio-fio" o l' art de la patacada, companyia que mescla el hip hop, la teatralitat i l' acrobacia, menjar-se les mans, les ungles , els tics del mono i la violència com a bell moviment, galleda d' aigua inclosa. el gest de l' heroïna i de la coca en ritmes i oscil·lacions entre dobles piruetes a l'aire i passos sobre la paret, no els cal esmorteir els cops, entortolligar les cames i agafar-se dels peus per fer palanca i aixecar-se com si res. en acabar ovació davant la terrassa de l' horiginal.

Jordí Galí " de lo improbable " , una coreografia rodada en tres metres de radi i, com a molt, sis passes concèntriques. de parella de ball, un tauló. força a les mandíbules per estrènyer tota l'estona la punta del coll de la camisa amb les dents.la fusta , pesada, basculava, s' alçava , giravoltava, en pocs moments descansava sobre el terra. tenia alguna cosa d' hipnotitzant i d' ansietat.

Joana Riba ( la noia de la imatge ) " desequilibri: estat de desiquilibritat ", m'agrada la idea, la ballarina al caire de l' abisme, encara que sigui a un mentre del terra. improvisació sobre la claraboia darrera el macba amb so d' instruments de vent. el pla inclinat i de vidre com a escenari , un pendís artificial. el cos, tremolós i lent entre el cel i la terra. el cel amb les mans enlairades fent ones de dits tremolosos. la terra amb un demiplie constant , i una mitjapunta poruga que gairebé mai s' estirava completament, la vacil·lació i la debilitat. un encongiment amb forçes ambivalents. els punts de contacte amb el sòl lleus i fugaços: el ventre, un meluc , mentres tot el cos lluitant per no caure. mostra d' una fragilitat evocadora , o poder era la meva sensibilitat actual, en acabar vem xerrar una estoneta i el front perlat de suor lluïa uns ulls de color mel ben vius.

i... : ja no queden tutús, els gossos guarden més silenci que alguns nens i el calçat destapat revelava qui ha dansat molt en la vida.i no, no ho comentaré tot, que no vull cansar. a més , una no té el do de l' ubiqüitat per ser a tot arreu un cap de setmana d'estiu a barcelona.

versos, alguns, els que em van evocar imatges ben belles de la recitada pedraliana d'ahir:


melangia fa cant labial

porta el cap posat

mossegades extraordinàries fermes

l'astúcia existeix i fa que passin coses l'astúcia és i fa les notes més belles

disposa un contrari generós

gelat de lliris

un pit que travessa l'aigua

sabatilles furioses

cap dels dos el millor joc



morint de ganes de dir morint de ganes de dir morint de ganes de dir
tot bé

Sagrada Emília, Gertrude Stein ( Els ulls de Tirèsies,10 Cafè central )

sabatilla.jpg 


albirar la bullidera mètrica en l' equilibri
d' heroïnes efervescentment xuclades.
la sang amarant els dits ,els omoplats
a deu pams de distància caient muts
en taulons que magnetitzen amb més
o menys encert el generós ball.

*e*